Pl. Catalunya - Texto - Xavier Bolao -fotògraf- Barcelona

Anar al contingut
No és pot considerar un espai integrat a Ciutat Vella ja que està a cavall entre aquesta i l'Eixample. Però el seu ús i la seva història el vincula.

Fins que es van enderrocar les muralles el 1854, l'espai actualment ocupat per la plaça era una esplanada als afores de la ciutat situada just al davant del la porta de l'Àngel, una de les principals, i des d'on sortien camins cap a les poblacions dels voltants. Això va convertir aquest lloc en l'emplaçament ideal per situar-hi mercats a l'aire lliure, i va esdevenir un punt important de la vida de la ciutat. Amb l'enderroc de les muralles es va començar a construir l'eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. El pla urbanístic de Cerdà no incloïa cap plaça on ara hi ha la plaça de Catalunya, ja que, segons el seu projecte, tant el barri Gòtic com els altres nuclis de les antigues poblacions del pla de Barcelona quedaven relegats a barris perifèrics, mentre que el nou centre havia de ser un lloc cèntric i ben comunicat, com per exemple la plaça de les Glòries Catalanes, que Cerdà va dissenyar amb la voluntat d'esdevenir el nou epicentre, just a l'encreuament de les principals vies de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana. A diferència del Pla Cerdà, el Pla Rovira de 1859, el preferit per l'Ajuntament i la burgesia de la ciutat, sí que preveia una gran plaça en aquest punt.

La inèrcia de l'ús que es donava a aquest espai, combinada amb el fet que el que havia de convertir-se en la plaça de les Glòries Catalanes només era un descampat allunyat de tota construcció, van fer que la ciutat ocupés el solar de la plaça de Catalunya, que teòricament havia de ser edificable, amb cafès, teatres i barraques de firaires. El 1862 l'Ajuntament de Barcelona va demanar que es comencés a urbanitzar com a plaça, però el permís oficial no fou concedit fins al 1889,  quan es va convocar un concurs que va guanyar Pere Falqués. El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases i altres construccions que s'havien anat aixecant al mig de l'espai que s'havia format després de l'enderrocament de les muralles, un lloc que ja era conegut com a plaça de Catalunya.

La primera etapa d'urbanització (dues grans vies en forma d'aspa i una plaça circular al punt d'intersecció) s'inicià el 1902. La segona etapa es va dur a terme amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929: el projecte inicial de Puig i Cadafalch fou substituït pel de Francesc Nebot i, un cop començades les obres, pel de Joaquim Llansó.

Tornar al contingut